HISTÒRIA:
La dansa medieval va tenir escassa rellevància
a causa de la marginació a la qual la va sotmetre l'Església
que la considerava un ritu pagà. A nivell eclesiàstic,
l'únic vestigi eren les «danses de la mort», que tenien
una finalitat moralitzadora.
En les corts aristocràtiques es van donar les «danses baixes»,
cridades així perquè arrossegaven els peus, de les quals es té
poca constància. Van ser més importants les danses populars,
de tipus folklòric, com la cercavila i la faràndula, sent famoses
les «danses morisques», que van arribar fins a Anglaterra (Morris dansis). Altres modalitats van ser: el carol, l'estampie, el branle, el saltarello i la tarantela. La dansa interpretada en l'edat mitjana es valia de veus i una gran varietat d'instruments. En les interpretacions escoltades durant aquesta època, era possible escoltar arpes, flautes, trompetes i una gran gamma d'instruments de percussió. Tots
aquests instruments junts creaven gran varietat i espontaneïtat. Es considerava com una part molt important de la cultura però malgrat
això moltes persones, com els emperadors, es van oposar a aquesta expressió cultural. A pesar que va haver-hi una gran quantitat d'oposicions, es continuava practicant la dansa. L'església i alguns emperadors de l'edat mitjana estaven en contra de la dansa perquè contenia molt moviment sexual. Les danses medievals són poc conegudes avui dia perquè s'han conservat molt pocs escrits sobre elles, i perquè, a més, en l'època, ells escrivien les notes en un pentagrama de 4 línies i no de 5, com tenim actualment, amb la qual cosa resulta confús el conèixer les melodies. A més no es descriuen en cap dels escrits conservats, per tant, és gairebé impossible saber com es feien en l'època.
ASSAGEM LES DANSES:
No hay comentarios:
Publicar un comentario